|
||||||
Presidents |
||
|
1899 - Joaquim Padreny i Giral va presidir la junta fundadora de l’Orfeó. Durant els primers 17 anys, l’Eco va tenir diversos presidents: Baldomer Vinyas, Rafel Capdevila Pau Bogunyà, Martí Cirera, Ramón Perelló, Olagué Serra, Joan Bogunyà, Mateu Mateu, Blai Caballé, Josep Francisco, Josep Regàs i Joan Auleda (presidint a partir del 1917) 1919 - Es constitueix la primera junta formada per cantaires i protectors, presidida per en Manel March i Sala 1922 - Agafa la presidència en Gabriel Feliu 1923 - Es nomena president de nou a en Manel March. Va entrar a formar part de la Junta de l’Eco en Josep Mauri i Torruella, tota una institució en l’entitat i pioner d’una llarga nissaga dedicada a l’Eco 1924 - Es fa càrrec de la presidència de l’Orfeó en Joan Vives. Durant el seu mandat, l’Eco de Catalunya va commemorar el seu 25è aniversari, va estrenar la senyera que actualment segueix al cap davant de l’entitat i aconseguí que, per primer cop l’Eco de Catalunya tingués un estatge propi, amb un dels millors teatres de Sant Andreu en aquella època situat al carrer Ramón Batlle 19-21. En aquest estatge l’Eco va passar per una època daurada, amb un impuls extraordinari tant en nombre de cantaires com en la qualitat de l’Orfeó. Es van crear diversos grups vinculats a l’Eco: grup de Sardanes, esbart, coral infantil, teatre, sarsueles i el conservatori de música. Tot això va quedar aturat amb l’esclat de la Guerra Civil i a posterior repressió del franquisme, que va afectar de ple a la nostra entitat i a l’activitat d’aquesta. Avançats els any 40, l’Eco de Catalunya va tenir diversos presidents: Pere Parés, Josep Regàs i Ricard Castells 1945 - Ramón Tió va començar a exercir de president. A finals dels anys 50 i bona part dels anys 60, l’Eco va estar presidit en diferents etapes per Josep Mª Fortuny, Ferran Quinto, Joan Crespi i Ramón Tió (que assolia la presidència per segona vegada). 1968 - Puja al càrrec l’Enric Nogués, que marca una renovació a l’Eco, engegant un seguit de nous projectes: Coral Plançons, Grup Excursionista i el Butlletí Informatiu. Augmenta el nombre de cantaires i de concerts de l’Orfeó, recuperant els seus orígens però a la vegada donant-li una projecció de futur amb nous elements que després regirien el destí de l’Eco. 1978 - Una malaltia obliga a Enric Nogués a deixar el càrrec en mans del seu substitut, en Francesc Pons 1980 - S’anomena com a president a en Frederic Torrents. 1988 - Ocupa la presidència en Pere Perelló. 1999 - Després d’una complicada situació en la que s’implica al que era director de l’Orfeó en aquell moment i a un grup de cantaires, que amenaçava en provocar una excisió dins de l’entitat, es convocaren, per primer cop a la història de l’Orfeó l’Eco de Catalunya unes eleccions en les que hi ha una participació massiva de gran part dels socis i on, per aclaparadora majoria, va ser elegit president l’Àngel Puig i la candidatura que encapçalava. 2005 - Es produeix a l’Eco un fet històric, i és que per primer cop en la seva història, l’Eco de Catalunya té ocupant la presidència una dona: Rosa Mª Altayó i Alonso, que actualment és la presidenta d’aquesta entitat que, tal i com hem pogut veure arrossega una llarga història on no hi falten moments difícils i moments bons... i per molts anys.
|
|
info@ecodecatalunya.cat | Telèfon 610 891 371 | Carrer Abat Odó 71, Barcelona |
© 2012 Orfeó l'Eco de Catalunya |